Còlics del lactant
El còlic del nadó és un trastorn digestiu força comú, que es caracteritza per episodis de plor prolongat. Sol començar a partir de la segona setmana de vida i succeeix gairebé cada dia, essent més freqüent després de les preses i durant les tardes i nits. Aquests episodis poden allargar-se fins al tercer o quart mes de vida.
És important prestar atenció al tipus de plor que té el nadó, ja que és la seva forma de comunicar-se. En el cas del còlic del nadó, el plor és de llarga durada, sol succeir després de les preses o a la tarda, és més intens que el normal i el nadó adopta una posició de flexió de les cames sobre el seu abdomen, punys tancats, cara vermella i tensió abdominal. Aquests episodis poden durar diverses hores.
Els còlics solen ser més comuns quan es realitza un canvi de la llet materna a la llet de fórmula, ja que aquest canvi comporta ajustos en el sistema digestiu del nadó que poden causar malestar.
Tot i que s’ha investigat molt sobre les causes dels còlics del nadó, encara no es comprenen completament. Poden ser el resultat d’una combinació de factors.
Algunes de les causes més comunes inclouen:
-Gasos,
-Estrenyiment,
-Una mala presa del pit durant la lactància,
-Intolerància a la lactosa o al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca,
-Alta demanda del nadó,
-Reflux gastroesofàgic,
-Problemes en l’embaràs i el part
-Altres afeccions relacionades amb el sistema digestiu.
Tots aquests símptomes poden causar distensió en les parets intestinals, la qual cosa provoca el plor intens i prolongat característic del còlic del nadó.
Com pot ajudar l’osteopatia?
L’osteopatia pot ser beneficiosa en el tractament dels còlics del nadó mitjançant l’ús de tècniques viscerals, cranials i proporcionant consells als pares. En primer lloc, s’avalua detallada i inspecció abdominal del nadó per establir un diagnòstic precís i aplicar un tractament adequat. També es proporcionen pautes perquè els pares les facin a casa i evitin la recurrència dels episodis de còlic.