Problemes de la marxa
L’adquisició de la marxa en els éssers humans segueix un procés gradual i previsible que generalment es desenvolupa en diverses fases. Aquí us presento les fases típiques d’adquisició de la marxa en els nadons:
- Fase de Reflex de Marxa Primitiva: Aquest reflex es pot observar en els primers mesos de vida. Quan se sosté el nadó en posició vertical amb els peus tocant una superfície plana, mou les seves cames com si estigués caminant, tot i que no té un control real sobre aquest moviment.
- Fase de Sosteniment: A mesura que el nadó creix i desenvolupa força muscular, pot començar a suportar el seu pes amb ajuda, com estar dret amb suport en els mobles o les mans dels adults. Això contribueix a enfortir els músculs i desenvolupar l’equilibri.
- Fase de Desplaçament: En aquesta fase, el nadó comença a realitzar moviments de desplaçament mentre està dret, com ara donar passets amb ajuda o agafar-se d’objectes propers per moure’s. Pot fer servir mobles per desplaçar-se i fer alguns passos amb suport.
- Fase de Marxa amb Suport: En aquesta etapa, el nadó pot caminar agafat de les mans d’un adult o fent servir joguines de pressió, com carrets. Tot i que encara necessita suport per mantenir l’equilibri, està guanyant confiança i coordinació.
- Fase de Marxa Autònoma: En aquesta fase emocionant, el nadó comença a caminar pel seu compte sense necessitat de suport constant. Els primers passos poden ser inestables i vacil·lants, però amb la pràctica, la confiança i l’habilitat milloren.
- Fase de Millora de la Marxa: A mesura que el nadó continua practicant, la seva marxa es torna més fluida i estable. Pot variar la seva velocitat, girar i aturar-se amb més control. També pot pujar i baixar escales amb ajuda.
- Fase de Marxa Madura: A mesura que el nen creix, la seva marxa es torna cada vegada més refinada i segura. Pot caminar de manera més natural, amb menys moviment de braços i cames i un major equilibri.
És important recordar que aquests són només fites generals i que cada nadó desenvoluparà aquestes habilitats al seu propi ritme. Alguns nadons poden arribar a aquestes etapes abans o després dels intervals típics. A més, el desenvolupament motor també està influït per factors com la genètica, l’entorn, les oportunitats de pràctica i l’estimulació que rebin.
Si en alguna d’aquestes fases veieu algun aspecte que us preocupa, com un peu massa cap endins, que el vostre fill comenci a caure quan abans no ho feia o es queixi de dolor, és rellevant revisar el seu creixement amb fisioteràpia i osteopatia per avaluar el creixement i les tensions.